Montcada i Reixac es troba situat en una ubicació estratègica al sud de la comarca del Vallès Occidental limitant amb el Barcelonès i forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La seva proximitat i connectivitat amb Barcelona l’insereix plenament en les dinàmiques socials, econòmiques i territorials metropolitanes. A més, la seva ubicació fa jugar al municipi un paper clau per la mobilitat i la connexió, tant viaria com ferroviària, com a porta d’entrada de Barcelona des del Vallès Occidental i Oriental. Així que Montcada i Reixac actua com a pont entre el Barcelonès i els dos Vallesos.

Figura 1. Localització de Montcada i Reixac. Font: Google Maps
Figura 1. Localització de Montcada i Reixac. Font: Google Maps

El seu enclavament geogràfic ve caracteritza per la seva proximitat a la Serralada Litoral entre dos Parcs Naturals, Collserola i Serra Marina, i el corredor natural obert pel pas de diversos cursos fluvials (rius Besòs, Ripoll i riera de Sant Cugat). Això ha condicionat l’evolució del municipi aportant aspectes negatius com l’important fragmentació del seu nucli urbà pels condicionants naturals i les vies de comunicacions, però també d’altres positius com el desenvolupament de sectors industrials degut a la presència de vies de comunicació i la proximitat a un important mercat de consum, com el Barcelonès i el Vallès, o la presència d’una riquesa mediambiental i cultural significativa.
Actualment el municipi compta amb una superfície de 23,47 Km2 i una població de 35.599 habitants, donant com a resultat una densitat del 1.494 hab/km2. Disposa d’un total de 1.342 empreses que donen treball a 19.659 persones. En relació a la població activa, les persones residents al municipi que estan ocupades són 15.405, presentant una taxa d’ocupació del 64%, mentre que la població desocupada és de 2.122 persones amb una taxa d’atur del 12,6%.

Amb 35.599 habitants, Montcada i Reixac representa el setè municipi més poblat del Vallès Occidental, encara que lluny de les xifres d’habitants dels nuclis urbans més grans de l’àrea, Terrassa i Sabadell, que compten amb 218.535 i 211.734 habitants respectivament. Tot i la recessió econòmica, Montcada i Reixac ve experimentant un creixement de la seva població.
Creixement no molt intens, però continuat que mostra la capacitat del municipi per atreure nous residents.

Figura 2. Evolució demogràfica de Montcada i Reixac. 2006‐2018.
Figura 2. Evolució demogràfica de Montcada i Reixac. 2006‐2018.
Font: Idescat, a partir del Padró continu de l’INE

Tanmateix, els aspectes més destacables de l’evolució demogràfica del municipi no es tant aquest creixement, sinó la perduda d’efectius poblacionals entre el 25 als 39 anys (edat rellevant per a la productivitat laboral) i el canvi de la distribució per sexes, on les dones passen a ser majoria. Aspectes que poden estar, en gran part explicat per la marxa de població immigrant degut a la crisis.

Figura 3. Evolució de la distribució població per sexe i variació poblacional segons l’edat
Figura 3. Evolució de la distribució població per sexe i variació poblacional segons l’edat
Font: Idescat, a partir del Padró continu de l’INE

Un dels fets més destacats és com l’any 2014 és un punt d’inflexió que mostra l’inici de la recuperació econòmica a Montcada i Reixac. Una recuperació que ve caracteritzada per la creació de noves empreses i la generació de nous llocs de treball. No obstant, el teixit empresarial del municipi, tot i la recuperació, encara no ha arribat a assolir les xifres que tenia abans de la crisis.

Figura 4. Evolució del nombre d’empreses. 2008‐2019
Figura 4. Evolució del nombre d’empreses. 2008‐2019.
Font: Observatori del Treball i Model Productiu, dades referent al primer trimestre de cada any
Figura 5. Evolució de les persones afiliades en empreses del municipi. 2008‐2018
Figura 5. Evolució de les persones afiliades en empreses del municipi. 2008‐2018.
Font: Idescat, a partir de dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Les dades són mitjanes anuals calculades a partir de les dades trimestrals disponibles.

Pel que fa a la caracterització del teixit empresarial, sobresurt el domini de la petita empresa, encara que és l’empresa mitjana la que més creix durant els darrer anys.

Figura 6. Distribució de de les empreses segons la seva grandària. 2019
Figura 6. Distribució de de les empreses segons la seva grandària. 2019.
Font: Observatori del Treball i Model Productiu, dades referent al primer trimestre de l’any.

Resulta destacable que tres activitats econòmiques (comerç, indústria manufacturera i construcció) suposen quasi 2/3 del total del teixit empresarial i el 79% dels llocs de treball localitzats al municipi.
En relació als polígons d’activitat econòmica on es realitza gran part de l’activitat de Montcada i Reixac, el fet més destacable és com quasi la meitat del sòl urbà del municipi esta destinat a ús industrial. Un sòl industrial que es troba distribuït en diferents polígons d’activitat que es troben força consolidats que esta començant a significar l’existència de manca d’espai industrial i de naus i un increment dels seus preus.

Taula 1. Distribució de les empreses als PAE del municipi
Taula 1. Distribució de les empreses als PAE del municipi.
Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Convé indicar que es tracten de polígons desenvolupats fa anys i que precisen una sèrie de millores per adaptar‐se a les noves activitats (fibra òptica, aparcament, modificació normes urbanístiques…).
Per últim, relacionat amb l’activitat econòmica, les demandes de les empreses del municipi semblen centrar‐se en cinc aspectes:

  1. Millor comunicació i més agilitat en la relació entre les empreses i l’Ajuntament;
  2. Una oferta formativa més adaptada a les necessitats de les empreses i un poc més especialitzada, no tant genèrica;
  3. Fomentar el coneixement entre les empreses del municipi i el seu treball en xarxa;
  4. Una millor relació entre les empreses i els centres de formació; v) donar més suport a l’emprenedoria.

Un primer fet a destacar és que en la població activa es detecta el canvi en la distribució per sexes, que a nivell poblacional no existeix, el que significa que la població activa esta masculinitzada. També s’observa el procés d’envelliment que s’esta produint i que queda pales en com les edats més avançades cada vegada tenen més pes.

Figura 7. Evolució de la distribució de la població activa per sexe i per edats. 2013‐2018
Figura 7. Evolució de la distribució de la població activa per sexe i per edats. 2013‐2018.
Font: Hermes.

Respecte a la població ocupada, aquesta ve incrementant‐se als darrers anys, especialment els homes s’ocupen més fàcilment que les dones i són majoria entre la població total ocupada resident a Montcada i Reixac. A més, la població ocupada resident a Montcada i Reixac presenta una elevada mobilitat diària degut a que gran part d’aquesta treballa fora del municipi.

Figura 8. Evolució de la població ocupada segons sexe. 2012‐2018
Figura 8. Evolució de la població ocupada segons sexe. 2012‐2018.
Font: Idescat, a partir de dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Les dades són mitjanes anuals calculades a partir de les dades trimestrals

Les xifres de l’atur, tot i que les dades mostren un important descens als darrers 5 anys, permeten apreciar com les dones i les persones més grans estan més temps en situació d’atur que els homes i les persones més joves, per tant estan més afectats per aquest fenomen i presentant un major perill de cronificació en situació d’atur.

Figura 9. Evolució de la distribució de la població desocupada segons sexe i segons edat
Figura 9. Evolució de la distribució de la població desocupada segons sexe i segons edat.
Font: Departament d’Empresa i Ocupació

Una  cronificació  de  la  situació  de  l’atur  que  cada  vegada  és  més  important  guanyant  pes  la  persones que porten més de 2 anys en situació d’atur respecte a la població desocupada total. També destaca entre la població desocupada les persones sense ocupació anterior, que són les que s’incorporen sense èxit al mercat laboral.

Figura 10. Evolució de la població desocupada segons la durada de la situació d’atur.
Figura 10. Evolució de la població desocupada segons la durada de la situació d’atur.
Font: Observatori del Treball i Model Productiu

Pel que fa l’oferta de treball del municipi, destaca la necessitat que tenen les empreses d’atraure residents de fora de Montcada i Reixac per a cobrir els llocs de treball que generen. Això suposa la presència d’un important gruix de persones que visiten el municipi a diari. Un altre aspecte destacable  relacionada  amb  l’oferta  és  la  major  contractació  que  experimenten  els  homes  respecte les dones (major numero de contractes signats anualment). Per últim, també sobre surt la gran importància que tenen els contractes temporals (especialment els d’una durada inferior a 1 mes). 

Figura 11. Evolució de la contractació segons sexes i del contractes temporals segons la seva durada
Figura 11. Evolució de la contractació segons sexes i del contractes temporals segons la seva durada. Font: Observatori del Treball i Model Productiu

Durant la crisi econòmica, a causa de l’enorme destrucció d’ocupació, es va produir una falta d’oportunitats laborals que va fer que l’accés a l’ocupació fos difícil per a gran part de la població. L’inici  de  la  recuperació  econòmica  va  portar  la  creació  d’empreses  i  d’ocupació,  generant  oportunitats laborals i obrint de nou l’accés a l’ocupació per a la població. Tanmateix, la recuperació de l’ocupació ha posat de manifest que hi ha certs col∙lectius que continuen trobant dificultats per a incorporar‐se al mercat laboral. Les dades demostren que aquests col∙lectius precisen  de  mesures  específiques per a ajudar‐los  a  ocupar‐se i per a incrementar les seves  oportunitats laborals en aquest entorn positiu de generació d’ocupació del qual estan quedant exclosos.

L’anàlisi  de  les  dades  d’ocupació  i  atur  de  Montcada  i  Reixac  permeten  detectar  com  la  recuperació econòmica posa de manifest l’existència que hi ha certs col∙lectius que tenen moltes dificultats per ocupar‐se i, per tant, precisen d’una sèrie de mesures especifiques per superar aquestes. Els col∙lectius identificats són les persones majors de 44 anys, les dones, les dones majors de 44 anys, els i les joves i les persones amb nivell de formació bàsics.

A nivell dels recursos i serveis en l’àmbit del desenvolupament local i l’ocupació que existeixen al  municipi  destaca  l’elevada  dependència  que  tenen  de  finançament  extern  mitjançant  subvencions. Els principals serveis i recursos els ofereixen des de Promoció Econòmica i Ocupació a través del Servei a empreses, Servei d’Ocupació i Serveis per a emprenedors. Des de altres Serveis també disposen alguns recursos ocupacionals, per a persones vulnerables o en situació de risc d’exclusió social, per a joves i per a dones. Un segon aspecte que sobresurt és la presència  de  diversos  projectes  de  caire  estratègics  a  nivell  municipal  (PLIS  i  PIJ)  i  a  nivell  supramunicipal (CRiRC i Pacte per a la Reindustrialització) amb els que poden establir‐se sinergies per a desenvolupar accions per fomentar el desenvolupament de l’economia local i l’ocupació a Montcada i Reixac. D’igual manera hi ha diferents entitats que treballen per a la inserció laboral de col∙lectius vulnerables i centres de formació presents al municipis amb les que col∙laborar i treballar conjuntament en mesures especifiques per millorar l’ocupabilitat dels residents del municipi.

El teixit productiu de Montcada i Reixac està sotmès a una sèrie d’influències que provenen de grans tendències de caràcter exogen que tenen el seu origen en les transformacions que afecten al conjunt de l’economia mundial.

Entre aquests factors els que tenen més rellevància en el moment actual es poden resumir en quatre  grans  corrents  que  afecten  al  conjunt  dels  països  més  desenvolupats  i  al  conjunt  de  l’economia internacional:

  1. Els efectes sobre el mercat de treball i sobre l’activitat productiva de l’envelliment de la població.
  2. L’impacte de la nova onada d’innovacions tecnològiques en els processos productius que generen canvis disruptius en l’organització de la producció.
  3. Els efectes del canvi climàtic i la sostenibilitat planetària.
  4. Els canvis en els models de competitivitat de les empreses a nivell mundial.

Debilitats

  • Les barreres físiques i psicològiques que divideixen el territori.
  • Població amb un baix nivell formatiu.
  • Importància creixent de l’atur cronificat.
  • La presència de col∙lectius amb dificultats per accedir al mercat de treball.
  • Manca d’oportunitats laborals al municipi per als residents.
  • Manca de continuïtat dels eixos comercials i pèrdua de comerç.
  • Escassa oferta de lleure i oci pels joves.
  • Elevada rotació del personal del Servei de Promoció Economia i Ocupació que dificulta tenir referents clars.
  • Planejament urbanístic antic i restrictiu per a la introducció de noves activitats econòmiques.
  • Escassa projecció comarcal i metropolitana.

Amenaces

  • La pèrdua d’atractivitat de l’oferta comercial.
  • Els impactes de la innovació tecnològica en la industria i l’activitat econòmica.
  • L’elevada temporalitat dels nous contractes que es tradueixen en precarietat laboral.
  • L’envelliment de la força de treball.
  • Els joves amb dificultats d’incorporació al mercat de treball.
  • Manca d’oferta de lloguer i encariment de l’habitatge.
  • Dificultats per emprendre nous negocis.
  • Manca de seguretat pressupostaria dels programes de promoció econòmica.
  • Falta d’espais de coordinació entre tècnics de diferents regidories.
  • No estar prou presents en les estratègies territorials que s’estan dissenyant i/o desenvolupant a nivell comarcal.

Fortaleses

  • Un teixit empresarial potent que genera ocupació.
  • La reducció de l’atur registrat als darrers anys.
  • L’atracció de persones treballadores al municipi.
  • Una estructura de polígons industrials consolidada i en general en bon estat.
  • La bona posició geogràfica entre Barcelona i el Vallesos amb bon accés a vies de comunicació.
  • La riquesa ambiental i cultural existent al municipi.
  • La consolidació d’una oferta cultural de qualitat.

Oportunitats

  • El creixement de la població que pot atraure nous talents.
  • La implementació de la nova Llei de contractació com un instrument per fomentar l’ocupació.
  • L’increment de la dependència (persones grans i infants) són nous sectors que poden generar treball.
  • Posar en valor el capital natural i cultural existent.
  • Millorar la promoció de l’oferta cultural a nivell comarcal i metropolità.
  • Les estratègies que s’estan realitzant en altres àmbits territorials (Redindustrialització al Vallès, Pla Estratègic de la Riera de Caldes, L’Estratègia Territorial d’ocupació desenvolupament econòmic CRiRC)
  • La seva situació de connexió de 3 Parcs naturals (Collserola, Serralada de Marina i Gallecs).
  • El nou model territorial impulsat des de l’Àrea de Territori .